tag:blogger.com,1999:blog-65353334930869844022024-03-13T01:11:36.026+00:00El borrombori de ca l'Escapçat...Blacktownl'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.comBlogger27125tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-74582048531939768042018-07-05T10:04:00.001+01:002018-07-05T10:07:22.144+01:00RÚBIK. Capítol 3.<div>
<br /></div>
<div>
No és que li agradara molt fer el que estava fent, però el detectiu Nathan Smith sabia ben bé per què havia d'estar allí. Quan el comissari Pitchfork es veia superat per les circumstàncies cridava als millors detectius de Blacktown i ell sabia que cridar a Nathan Smith era una aposta segura. Poca gent tenia tanta experiència com ell, però, com a llop vell que era, sabia que el seu temps estava passant i que havia d'aprofitar totes les oportunitats que se li presentaven.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
Com sempre, els carrers empedrats de <i>El Neure </i>empestaven; l'olor a alcohols de tota mena, vòmits, i pixum ressecat pel Sol li omplia les fosses nassals i li despertava nàusees imprevistes que va tractar de contindre encenent-se un cigarret. Era curiós que els carrers que totes les nits s'omplien d'una incontrolable gentada abocada als plaers de la fosca, ara es presentaven buits, desolats i amb l'escabrosa estampa de dos cossos morts gitats a la vorera. Els forenses havien voltat l'escenari i estaven recollint meticulosament els seus estris d'acció mentre Connor Wallace, el cap dels especialistes, discutia amb Pitchfork al voltant de les possibilitats del crim.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Ja estàs ací Smith, pensava que no arribaries mai. - va intervindre Pitchfork mentre Smith s'apropava a la parella.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- El meu prestigi no s'ha forjat amb la puntualitat, Pitchfork. Deixem-nos de protocols i anem al cas, situa'm.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Els morts que tens davant presenten una casuística especial, Smith. Tots dos han mort d'un violent traumatisme cranioencefàlic.- aportà Wallace sense deixar parlar al comissari.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Martell? Bat? Maça? Què té això d'especial?- digué Smith amb ironia.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Res d'això Smith: punys, parlem de punys.- aclarí Pitchfork.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-Concretament, cada víctima ha rebut un sol cop de puny a l'os parietal, devastador i precís, això sí.- matisà Wallace amb un somriure entremaliat.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Qui són les víctimes Pitchfork?</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Bona pregunta Smith, per això t'hem cridat a tu personalment. Estem parlant de dos grans personatges: els bessons Swift. Com bé saps, són dos dels grans traficants de pedra negra de <i>El Neure</i>, relacionats amb la família Salieri i el diputat Schmeichel. Encara no sabem què feien ací en tant que no és una festa del seu estatus econòmic, però un dels adictes a la pedra ens ha dit, a canvi d'una xicoteta dosi, que anit es va celebrar una festa d'aniversari en estos carrers en nom d'una de les nebodes fetitxe del cap dels Salieri.-aportà Pitchfork mentre acabava d'anotar unes idees en la seua agenda.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Ara ho entenc tot, com esteu fins a dalt de pactes amb els Salieri i <i>El Neure</i> de nit no és de l'imperi de la llei, no podeu posar-vos a investigar el cas en tant que es podria tractar d'un ajust de comptes. No m'ha fet falta ni que acabares la frase. Bé, anem al cas, quant està disposat a pagar-me el meravellós Estat de Blacktown esta vegada? - interrompé Smith amb malvolença.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- No hi ha límit Smith, a banda tindràs tots el mitjans econòmics i materials que necessites. Cada mes que investigues el cas rebràs 1.000.000 de Blacks i a més els esmentats recursos. Quan acabes aquest cas et podràs retirar, creu-me.- digué Pitchfork amb contundència.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- És una proposta molt suculenta, imagine que el cas estarà enfangat fins als nassos i que la meua vida estarà contínuament en perill, però bé, eixa ha sigut la meua tònica general des del principi de la meua vida com a detectiu privat. Demà a primera hora vull tots els informes dels forenses al meu despatx, l'historial delictiu dels Swift, possibles casos anteriors relacionats, ... En fi, tot el que saps que em serà necessari.- demanà Smith.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
-Fet, demà a primera hora t'envie un dels meus homes de confiança amb tota la documentació que tenim al respecte.- afirmà Pitchfork.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
- Adéu! - s'acomiadà Smith, sense deixar que la resta d'interlocutors ho feren, meditabund i capficat en la gran trama que se li acabava de presentar.</div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
<div>
<br /></div>
l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-77096742881205251872011-08-08T14:38:00.000+01:002011-08-08T14:38:56.558+01:00D'esperar en agost.Arriba mitja hora tard. No passa res, tranquil: fuma. On està l'encenedor? Merda! On collons està? Ja me l'han picat a l'oficina! Caguen la vida sencera! Hui m'ix tot malament, tot el dia exactament igual, puto agost! A més, la camiseta negra que vestisc està feta un xop i el cotó sembla que creme per la calfor dels raigs de sol, és una sensació fastigosament estranyíssima.Val, poc a poc, no perdes els papers, no sumes desgràcies. Allà n'hi ha una xica que s'apropa i està fumant. Per fi arribes sort.<br />
-Perdona, tens foc?<br />
-No.<br />
-Val, gràcies!<br />
Ha passat de la meua cara, camina ràpida i decidida, amb el coll rígid, i com si estiguera realment ocupada, ni em mira i gràcies a Déu que m'ha contestat. La molt puta. I com collons està fumant, com s'ha encés el cigarret encara sencer si no n'hi ha ningú a 3000km a la redona? Què òsties fa amb eixe puto bolso tan gran? És que té seqüestrat a un Oompa Loompa ahí dins o què ? Sempre igual, amb totes les ties el mateix. Es creuen que vaig a violar-les, o que se'm cau la baba o que el fet que els demane foc no és més que un excusa que utilitze per així poder lligar amb elles. Vinga va, per favor! A les dotze del migdia d'aquest agost fotudament apegal·lós? Després diuen que el sexisme és unidireccional, que hi ha un masclisme majoritari, va! És una llàstima que les rebaixes d'agost no arriben als centres comercials de l'ego, perquè esta frígida en necessita una d'un 70% mínim. He de tranquil·litzar-me, fa massa calor. Mire el rellotge, l'agulla dels segons s'atura, després es mou cap arrere, fa massa calor, tranquil·litza't.<br />
<br />
<br />
<br />
l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-81044451441334592802011-06-11T01:43:00.000+01:002011-06-11T01:43:30.305+01:00Barroquisme sensacionalistaAmb la lluna tapada pels núvols, entre les ombres de la nit i les ànimes rodamón que environen els corrents d'aire, quatre focus blaus taquen la fosca com la sang ho fa al cotó. Són uns llums incandescents, freds, impertorbables i impassibles com el temps.<br />
<div>Després, amb l'aura, els núvols corren i desvetllen el rostre vertader de la lluna. Aquesta nova llum blanca desperta a les imatges i dos cossos humans idèntics contornen antropomòrficament els fogars blaus.</div>l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-45623596229685720792010-07-03T12:33:00.001+01:002010-07-03T12:34:38.728+01:00Dance me to the end of love.Els llençols eren onades d'un mar enfurismat.<br />
Cada gemec era un so, una olor inimitable de plaer.<br />
La cambra respirava un perfum acaramel·lat,<br />
una mousse de bafanades caluroses amb encenalls de saliva cristal·lina.<br />
Sonava Madeleine Peyroux<br />
i els amants s'anomenaven un a l'altre al compàs de la música.<br />
Cada segon era un pedaç d'infinit.<br />
La por a la fi no existia, sabien que mai s'acabaria.<br />
El calor dels cossos esquitxava la foscor de la nit.<br />
El vent acaronava els cossos i abeurava la suor.<br />
La passió assedegava el rellotge.<br />
Instants d'infinit.<br />
Que baixe Déu i ho contemple.<br />
<br />
<i>Dance me to the end of love</i>l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-51676862983089098992010-06-22T12:16:00.000+01:002010-06-22T12:16:50.256+01:00Qualsevol dia escriuré un poema.<span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">El cap parla.</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;"><br />
</span></span></div>No m'agrada desfer somnis,</span></span><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">vull viure al subconscient,</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">MELMELADA,</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">llavis bruts,</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">dolç.</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">Els camins que desfaig,</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">conta'ls,</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">els segons van primers,</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">els minuts miren,</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">a les graderies les hores.</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">Pedres i bombolles,</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">xiclet color rosa.</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">Rossa i cara de tonta,</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">no em mires tant,</span></span></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: Arial; font-size: small;"><span class="Apple-style-span" style="font-size: 13px;">besa'm.</span></span></div>l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-61338015707841072382010-05-24T21:20:00.001+01:002010-05-25T11:24:14.787+01:00L'última nota.El cos parla.<br />
Mr. Coenninger va morir al café <i>Trésor. </i>Allà va escriure les seues novel·les més exitoses, allà va veure com s'enfosquia l'última espurna de la seva imaginació.<br />
<br />
Conten les cridòries de Blacktown que va morir d'infart, precipitant el seu últim café sobre un paper rosegat i engroguit. En aquest, escrit amb una lletra tremolosa i de color negre, es podia llegir:<br />
<i><br />
</i><br />
<i>No hi ha manera d'evitar que es tracten com ells creuen que eres.</i>l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-61425853136903944312010-05-10T22:35:00.003+01:002010-05-10T22:42:22.602+01:00BLA BLA BLA amb més ganesEl cap parla, de nou.<br />
<br />
1 i 2 es troben al lloc on 1 havia fet quedar a 2. Es saluden. La conversa comença així:<br />
<br />
1- Com va?<br />
2- Bé, i tu?<br />
1- Ahí anem. Ja he llegit el teu comentari.<br />
2- El meu comentari?<br />
1- Sí, del blog, de la meva última entrada!<br />
2- Ah! Sí, sí.<br />
1- M’alegre que t’haja agradat. Feia molt que volia escriure eixa entrada saps?<br />
2- De veres?<br />
1- Sí tio. Ja feia mogolló que amagava eixos sentiments i necessitava alliberar-me, amollar-los com fóra. Les teues paraules de suport m’han ajudat molt. A més, el fet de trobar-te com a primer comentarista m’ha demostrat la vertadera importància d’una bona amistat. Ara sé que t’he d’apreciar com un autèntic amic.<br />
2- Va! No creus que exageres?<br />
1- No, no. Tio, t’ho dic en serio, saps? <br />
2- Mmm... ja.<br />
1- Què passa?<br />
2- Res...<br />
1- Et veig estrany. Et passa algo? Pots contar-me el què vulgues, saps? Sé apreciar una bona amistat i ara t’he de demostrar que jo també ho sóc per a tu.<br />
2- No li pegues tantes voltes al tema matxo.<br />
1- Què?!<br />
2- Això. Mira, no t’emparanoies ni res d’això, però jo no em vaig llegir el teu text. És que normalment no llig cap text, no és personal, ho faig amb tot el món. Bé, quan alguna cosa em crida l’atenció sí que la llig, però per norma general les coses del blog em pareixen o molt llargues o molt mal escrites. I, de vegades, les dues coses.<br />
1- Però... El comentari que m’has deixat... Feies al·lusions al text! Pareix que te l'hages llegit!<br />
2- Sempre ho faig. Llig quatre coses, m’imagine tota la resta, m'avorrisc i deixe un comentari agradós. Un comentari que duga alguna coseta del text i que lloe una mica també. Ah! Altres vegades llig directament els comentaris que ha escrit altra gent i a tirar d'inventiva.<br />
1- Però perquè deixes eixa mena de comentaris? Ens utilitzes!<br />
2- La veritat és que normalment ho faig o bé perquè la persona m’ha comentat a mi o bé perquè he acabat d’escriure alguna cosa i espere una resposta pels meus comentaris. Ja saps, la por al “comentaris(0)”.<br />
1- Eres un degenerat!<br />
<br />
1 se’n va molt indignat, com si ell no ho haguera fet mai.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-4628559536081602042010-05-10T21:11:00.002+01:002010-05-10T21:11:43.758+01:00BLA BLA BLAEl cap parla.<br />
<br />
Senyores i senyors, la merda no sabia com entrar en internet i es va trobar amb blogspot.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-91010053331507345182010-05-08T10:50:00.006+01:002010-05-09T19:59:47.650+01:00RÚBIK. Capítol 2Diari de Kruguer,<br />
primer dia del diari.<br />
<br />
Avui he tornat a despertar-me amb l'olor del teu perfum...Càlid, acollidor, tendre. Vaig veure com s'apagava, amb els teus cabells daurats, que encara guspiraven. Després, la teva última paraula, amb els teus llavis rojos que xiuxiuejaven el meu nom suaument, mentre el teu esperit s'engolia dins la fosca. Rossette, no sé que em passa que no puc oblidar-te. Una nit amb mi i vas cremar la soledat que sempre m'havia acompanyat... Allans jo ja estava mort i vaig reviure. I tu desapareixes. No m'ho puc creure, un àngel va morir als meus braços. Per això ara no puc dormir.<br />
<br />
Anit vaig visitar de nou El cel. Tothom em dedicava un somriure: les xiques, Llàtzer, Grumdolf, Vilma... Com si no haguera passat res. No sé si va ser per cortesia o perquè se'n reien als meus nassos. He decidit que no tornaré allí per visites de plaer. El fet d'obrir la porta i veure'ls a tots estisats com rèptils i contemplant-me amb ulls desperts va ser suficient. Amb el fàstic que em provocaren vaig oblidar el teu perfum durant uns segons. Però cap cosa em farà oblidar el meu propòsit, cap cosa.<br />
<br />
Tampoc ell em deixa dormir, com podràs imaginar. Encara recorde la seua cicatriu roja, aquella bretxa carmesina que creuava la seua cara. No puc oblidar com la tranquilitat del llit se'ns va esfumar amb la seua figura alta, amb els llamps que l'enlluernaven des de la seva esquena... La tormenta, la teua mort, la cicatriu roja... Aquella nit a El cel va ser un autèntic infern. Totes les nits, una i altra vegada, malson rere malson, el record em turmenta.<br />
<br />
Rossette,ja no cal que et preocupes,descansa a l'autèntic cel, les coses han canviat. Ara ja tinc els pensaments gelats i al meu dins s'ha cuinat la venjança. M'he desfet de la tristesa que m'enfonsava i l'he convertit en odi. Un odi que m'enlluernarà en els moments de feblesa durant la búsqueda del teu assassí. La teua sang es pagarà amb la seua. No deixaré el més mínim sospir de vida al seu cos. El perseguiré nit i dia, coste el què em coste, encara que siga la meua pròpia mort. <br />
<br />
Jo ja estic mort, Rossette, vaig morir amb tu.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-90888022363892791732010-04-25T03:09:00.000+01:002010-04-25T03:09:27.564+01:00Amb la porta oberta.De vegades puc quedar-me quiet, immòbil, sense que em pertorbe la seva dansa sensual. De vegades puc observar-la sense alçar-me de la cadira i tocar-la, sense empresonar-la als meus braços i embrutar-la amb la meua suor i amb les meues ganes de gaudir-la. De vegades la mire, sense tastar el seu sabor, sense xuclar la mel rosada de les seves fraules, del seu robí vedat. De vegades la puc fer meua, posseïda pel seu ball, meua durant un sospir, durant el xim-xim de cordura que em subjecta amb fil prim. De vegades és musa, de vegades, de vegades és musa i no puta. Com t'estime quan despertes l'olor a tinta.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-30229644566558555382010-03-16T20:59:00.004+00:002010-03-16T22:38:21.470+00:00RúbikEra una nit més al <i>Neure</i>. Una lluna plena il·luminava amb força, però la claror s'ofegava amb la boira bruta típica de la zona i amb el fum negre que escopien les xemeneies de les fàbriques clandestines. La gentada, com totes les nits, s'aglutinava en els carrers, formant una orgia de cridòries i sorolls desafinats i d'olors acumulades i desagradables. Mentrestant, aliena al caos de la massa, en les altures dels edificis, una figura desdibuixada trencava la monotonia d'aquelles teulades rosegades. Era una ombra que corria veloç entre les construccions, que esquivava obstacles amb rapidesa i contundència i botava d'un edifici a altre superant les distàncies allargades amb salts precisos i coordinats. Els seus moviments eren gràcils i elegants, com si poguera esquivar les lleis de la gravetat. De sobte, el personatge misteriós s'aturà a la vora d'una de les moltes teulades d'aquell rusc. Just en aquell punt, un raig de llum de lluna travessava la capa de fum i boira carregada i aconseguia il·luminar la figura de l'individu.Aquesta romania quieta, pensativa. Era un home alt i esbelt, de cames llargues i muscles amples, de mans i peus grans. El seu rostre estava cobert per una màscara que tapava tot el seu cap, es tractava d'una tela negra ajustada amb una cicatriu de color roig que creuava la cara. L'home emmascarat vestia un tratge americà, de jaqueta i pantalons de color negre, i de camisa i corbata de color blanc. Però allò que més cridava l'atenció eren els guants de cuir i les sabates de xarol, peces d'un color roig carmesí intens que brillava a la llum de la lluna. De cop i volta, l'emmascarat va trencar el silenci amb una veu greu i esgarrada, mentre deia:<br />
"S'ha obert l'androna i totes les rates han eixit del clavegueram, transportant les seves malalties, epidèmies i excrements. Ara campen tranquiles per cada racó, mentre es reprodueixen i estenen la seva vomitiva estirp. La corfa s'ha arrancat i la ferida supura un pus groguenc que no deixa de brollar. Els carrers estan infectats de pornografia, crims, drogues i prostitució. Els assassins, violadors, traficants i prostitutes caminen tranquils per les voreres mentre la falsa moral dels religiosos i la mentida dels polítics no fan més que maquillar l'autèntica cara putrefacta de la ciutat. La massa contaminada es conforma i es deforma. Idiotes, es mereixen la més crua de les morts.<br />
He vist nàixer Blacktown, ella s'ha criat amb mi.L'he vist fer-se jove i bella, i he vist com les maleïdes rates disfressades de persona van rosegar la seva virginitat fins convertir-la en un toll de sang. Vaig vore com la van cremar sencera i com els tecnòcrates, els idiotes liberals i els científics hipòcrites van dibuixar una imitació barata del seu bell rostre anterior.Una desfiguració absoluta, alimentada amb la creació d'una zona productiva i neta sense exterminar el vertader tumor del càncer ciutadà, el <i>Neure, </i>l'autèntic focus d'epidèmies.Ella s'ha criat amb mi, però ja no la conec, l'han deformada, he oblidat el seu rostre.<br />
Avui he vingut perquè Blacktown conega el meu nom, perquè tremole quan l'escolte. Sé que ella no vol un heroi, per això no ho seré, seré un assassí, implacable. He vingut per descobrir la seva màscara, per destapar les cares culpables, cap d'elles es salvarà. Estic ací per desfer el cub de Rúbik, per girar les seves peces a la meua voluntat. Després totes em suplicaran que les salve, i jo xiuxiuejaré: <i>no...</i>"l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-72136403862687992132010-03-11T20:20:00.003+00:002010-03-11T20:23:59.145+00:00Nviagbúlia.El cap parla.<br />
<br />
<br />
<div class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Departament d’Investigació extraNviagbuliana</span></b><span lang="CA">, secció Alfa*.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Clau:</span></b><span lang="CA"> Llenguatge humanoide terrícola, català. Equació de descodificació yP~.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Posició espacial:</span></b><span lang="CA"> Planeta Terra. Coordenada Nviagbuliana _sX01·. Latitud terrestre: 38º 30' 25'', longitud 0º -14' -21''. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Posició temporal:</span></b><span lang="CA"> Algoritme Omega Phenia Nviagbulià. 18 de juny de 1988 en el calendari terrícola.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Emisor: </span></b><span lang="CA">Consciència robòtica reportadora d’ones sneirgviam, codi 03950{öo}.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Exercici d’investigació</span></b><span lang="CA">: Transferència d’estructures neurològiques Nviagbulianes a sistemes receptors d’humanoides terrícoles en fase fetal. Transcripció d’ones sneirgviam sobre l’experiència directa del subjecte Nviagbulià experimentador. </span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><span lang="CA">Fase de recepció superada. Primera comunicació d’ones sneirgviam. Punt 0: Confirmació de l’objectiu d’investigació i acceptació dels paràmetres d’acció per part del subjecte Nviagbulià. Punt 0.1: Reconeixement del present i del futur immediat. Punt 0.2: Primeres sensacions.</span></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA">Transcripció:<o:p></o:p></span></b></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Nviagblia germans, <o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA"> [0]<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">M’emmotlle als paràmetres d’acció establerts i a les limitacions de l’objectiu d’investigació. Accepte aprendre les accions locomotores i les interaccions socials i psicològiques del cos humà sense fer ús dels coneixements i habilitats Nviagbulianes en cap moment. No interferiré en les accions cerebrals. Em limitaré a produir ones sneirgviam d’informació sense contaminar l’estructura cerebral de l’individu. Observaré l’evolució neurologicoanatòmica de l’estructura humanoide i les possibilitats que aquesta ofereix des de totes les perspectives possibles. <o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">[0.1]<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">18 de juny de 1988: data del calendari terrícola. El període de gestació dels humanoides terrícoles oscil·la entre 8, 9 i 10 mesos. L’anàlisi de l’òvul preveu una gestació de 9 mesos exactes. Sortiré del fetus el 18 de març de 1989, data de primer contacte extern.<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">[0.2]<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Els primers fluxos d’energia cerebral indiquen un desconeixement total del món extern. L’humanoide ocupat presenta un sistema bàsic i buit. Es limita al coneixement de subsistència fetal: alimentació, respiració i excreció. Però, a diferència de la resta d’humanoides extraterrestres, el sistema neurològic presenta una estructura de recepció immensa. A més, aquesta ofereix una acceleració quasi immediata. El segon estímul cerebral, ja ofereix un intercanvi d’informació nova adquirida. L’evolució del sistema ofereix moltes possibilitats d’exercici neurològic futur, però les previsions futurèrgiques indiquen una certa limitació, l’humanoide mai podrà assolir l’estat d’inconscienciació Nviagbuliana. De tota manera, les estructures primerenques de recepció neurològica resulten molt interessants des d’una perspectiva d’economització temporal. La possibilitat de combinació amb el sistema Nviagbulià podria resultar positiva. Es realitzaran les comprovacions periòdiques protocolàries per estudiar-ne la progressió.<o:p></o:p></span></i></div><div class="MsoNormal"><br />
</div><div class="MsoNormal"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA">Nviagblia germans. <o:p></o:p></span></i></div>l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-87435195672421401402010-03-07T18:39:00.000+00:002010-03-07T18:39:29.362+00:00La de mil veus.El cap parla.<br />
<br />
El professor estava a punt de dormir-se i l'alumna impertinentment voluntariosa proseguia amb l'exposició oral del seu comentari de text, com tots els dies. Per a ell, l'exercici resultava incomprensible. No podia entendre que l'alumna continuara mostrant la mateixa voluntat dia rere dia. Una vegada ja has demostrat la teua capacitat d'elaborar i exposar un comentari de text, ja no té sentit que cada cop que el professor pregunte en classe et mostres disposat a respondre amb la mateixa solució- va pensar-. És qüestió d'egoisme en el seu estat més pur, de voler sentir-te realitzat de manera perpetuada, de voler escoltar la teua veu i silenciar les altres, de creure que les teues opinions i punts de vista són totalment innovadors i vàlids, de voler donar per cul al públic sense importar-te una merda mentre arrebosses el llom pel fang i esguites la cara dels altres amb la boca plena de menjar fastigosament mastegat- va continuar rumiant, una mica més nerviós-. El discurs encara continuava. Ell ja coneixia totes les pautes: l'entonació, el ritme, les pauses, les paraules que usualment emfasitzava, els connectors, els camps semàntics, la sinonímia, la gesticulació... tot. A ell li semblava el mateix discurs d'ahir, i el d'abans d'ahir, i el de fa dues setmanes. Ràpidament va passar de l'avorriment a l'odi, el discurs era massa llarg, inacabable, infinitament fastigós. El diccionari que tinc damunt la taula és pesat i voluminós, causaria un impacte curiós- va observar-. El professor ja tenia els ulls tancats, amb les ulleres miraculosament subjectes a la punta del nas. Ella continuava, gesticulant, emocionada, gaudint, ofegant-se delitosa en la seva repugnant i particular orgia . Potser era el moment.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-83035136399341296902010-03-01T19:45:00.001+00:002010-03-01T19:48:23.248+00:00DinsEl cap parla.<br />
<br />
Òbric la bossa de la farmàcia i extrac la primera caixa que trobe. <i>Flumil </i>és acetilcisteina granulada en sobres de 200 mg. S'utilitza per combatre la mucositat i s'ha de prendre tres vegades al dia, mesclat en un got d'aigua. Els seus efectes secundaris més freqüents són els vòmits i la diarrea. Torne a clavar la mà dins la bossa i extrac la caixa de <i>Sekisan</i>, un xarop de cloperastina per al tractament simptomàtic de la tos. També són tres les vegades que m'he d'empassar el xarop, tres cullerades de 10 ml. A més, pot causar secor de boca, somnolència i molèsties estomacals. Busque de nou, i em trobe amb <i>Dafalgan, </i>paracetamol en comprimits efervescents d'1g que s'empren per suavitzar el dolor pectoral. Estibone la mà en la bossa altre cop i em tope amb <i>Penprocilina</i>, un antibiòtic normal i corrent, dos vegades al dia. Clave la mà en la bossa, de nou, i res. No pot ser. No hi ha res més? No m'han donat res per al pitjor dolor? No ho entenc. Pobre il·lús.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-42690487318776727622010-02-10T00:38:00.002+00:002010-02-10T00:38:58.775+00:001'5 període.El cos parla.<br />
Segon rere segon espere assegut al futur, però mai el puc identificar perquè, segon rere segon, ve vestit sempre de present, condemna eterna.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-19305899656784877882010-02-03T22:49:00.002+00:002010-02-03T23:22:34.614+00:00Ganes de res.El cap parla.<br />
<br />
Trau l'encenedor de la butxaca dels texans i s'encén el cigarro que feia cosa d'uns segons s'havia encasellat als llavis. Quin fàstic! Sempre havia odiat eixe moment, el fum iniciàtic d'aquells espermatozoides cilíndrics del càncer l'esgarrifava. Poc a poc, a mesura que avancaven les inspiracions, l'angúnia es convertia en plaer, com sempre (per això encara fumava). S'acaba el cigarro i el café que portava en dansa, millor.<br />
<br />
Alca el cap i contempla, de nou, el mateix bar de mala mort (que fa pudor a pixat de gat, com la cuina del "Gran Muralla"), el mateix cambrer gros de cabells negres i greixosos (que el mira amb cara de pomes agres), la mateixa xica grossa i amb una paella facial de dimensions fallístiques (que no deixa d'observar-lo amb cara d'obsessió), la mateixa parella jove que es besuqueja despietadament(que el miren mentre els mira), la mateixa xica rossa de mamelles brutalment angelicals (que no li fa cas) i el rector de la parròquia amb cara de pingüí (que tampoc li fa cas perquè està pendent de les bufes de la pava). Torna a baixar el cap, millor.<br />
<br />
Llig les primeres pàgines del diari esportiu que s'havia comprat aquell mateix matí, al quiosc que hi ha davant de la cèntrica casa de senyoretes del carrer <i>Decència</i>. Llig el titular: "ROBO!". L'article de la pàgina posterior s'estructurava com una crítica ferotge a la decisió arbitral del partit de la nit passada, que va enfrontar a Roncal Mandril i Atlètic de Benifato. Pareix ser que el jutge del partit s'havia equivocat amb un penal, que segons el mateix diari: "[...] és decisivo, este tipo de errores no se pueden permitir en una liga como la nuestra porque acciones como ésta perjudican seriamente el avance de equipos como el Roncal Mandril, serio aspirante al título. No és possible que por un error tan catastrófico como el que hemos presenciado, el Roncal Mandril pierda un punto asegurado y el Atlètic de Benifato se lleve los tres puntos así como así. És un robo[...]". Mentrestant, a peu de pàgina i amb una mesura ridícula, apareix la foto del jugador sobre el qual havia estat comès el penal. Es pot observar, amb poca netedat, com el turmell del jugador s'havia convertit en una botifarra sangonosa, però era un "ROBO!". Els diaris esportius són així, neutrals neutrals. Deixa de llegir, millor.<br />
<br />
Paga el compte, no deixa propina. Ix del bar, comença a caminar. Quines mamelles té la rossa! Però ell a ella no li agrada. Deixa de pensar en això i s'imagina, de nou, les protuberàncies pectorals de la fembra de cabells daurats, millor.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-82561817760581219752010-02-01T21:32:00.001+00:002010-02-01T22:07:10.960+00:00JubileuEl cos parla.<br />
<br />
Jubileu és alt, prim i pàl·lid. Els seus cabells són d'un negre fosquíssim, i mai estan pentinats. Els seus ulls són verds, respiren intel·ligència pertorbada i mai estan quiets. De vegades, quan mira un punt fixament i estabilitza els nervis òptics, els ulls passen minuts i minuts sense cloure's, com si estiguera xuclant l'essència d'allò que capta ocularment.<br />
<br />
Jubileu viu soles a la casa dels seus pares, morts per estranyes conseqüències. Passa hores i hores tancat a l'habitació cimera de la torre central de la mansió. Consumeix el seu temps llegint i rellegint la immensa quantitat de llibres de l'opulosa biblioteca de la seva família. La lectura de tots aquests toms ha vertebrat un coneixement amplíssim al seu abast, un coneixement que abraça des dels camps més profunds de les ciències biològiques i numèriques fins als pous del saber filosòfic, literari i lingüístic.A més, deixa córrer la seva imaginació pels camps de l'escritura i la pintura, mentrestant els corbs l'observen pinçats a les branques de l'arbre rosegat que sospira vora la finestra de la torre.<br />
<br />
Jubileu no té amics, té "persones que l'envolten" (com ell diu). Aquells que han compartit alguns moments amb ell diuen que quasi mai parla, comenten que observa tot allò que la resta fa i que, de vegades, somriu amb una malvada astúcia quan algú es baralla o bé dedica una sentència abrumadora quan alguna cosa no li agrada. La veritat és que Jubileu no té amics, però tampoc té "persones que l'envolten", té deixebles, no, millor dit, titelles. Sempre ha estat rodejat d'assassinats, robatoris, violacions, drogues... Però mai l'han arrestat, han fet presos els seus companys de fosca, sempre més joves i inexperts que ell. Jubileu odia la gent, i més la gent en massa, Jubileu odia la humanitat.<br />
<br />
Jubileu mai s'ha enamorat, odia les dones quasi tant com odia els homes. Diu "quasi tant" perquè considera que la hipocresia de les fembres es ven a més vil preu, ja que el vel de bellesa (pel qual se sent atret) pot emmotllar-se amb més facilitat a la mentira camuflada. Malgrat açò, Jubileu obri les portes de la seua mansió a jovenetes i madures desconegudes de dolça bellesa que ensucren la nebulosa sexual de les seves nits de passió.<br />
<br />
Jubileu és Jubileu, moltes coses queden per contar, algún dia continuarem.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-62034149881533693732010-01-26T17:08:00.002+00:002010-01-26T21:14:23.808+00:00Clou.<div class="PrrafodelistaCxSpFirst" style="line-height: 150%; margin-left: 7.1pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;">El cap parla.<br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Sobre el camí que <st1:personname productid="la Lluna" w:st="on">la Lluna</st1:personname> dibuixa a la mar camine, i em buide les butxaques de penes que cauen als costats, ofegant-se en la foscor de les aigües. Un segon més, un segon menys, es desfà la llum amb cada passada. <o:p></o:p></span><br />
</div><div class="PrrafodelistaCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-left: 7.1pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><br />
</div><div class="PrrafodelistaCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-left: 7.1pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Arribe a la vora i cave un clot, on deixe caure l’última llàgrima. Remene la sorra i la tape. Un caragol de mar passa per sobre, m’oblide de qui sóc.<o:p></o:p></span><br />
</div><div class="PrrafodelistaCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-left: 7.1pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><br />
</div><div class="PrrafodelistaCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-left: 7.1pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Emmotlle un palau d’arena com el dels meus somnis, el vent bufa i se l’emporta. L’arena xiuxiueja i s’aplega en la corrent. Em somriu i forma un ocell, que s’allunya suaument, com si res passara.<o:p></o:p></span><br />
</div><div class="PrrafodelistaCxSpMiddle" style="line-height: 150%; margin-left: 7.1pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><br />
</div><div class="PrrafodelistaCxSpLast" style="line-height: 150%; margin-left: 7.1pt; mso-add-space: auto; text-align: justify;"><span lang="CA" style="font-family: 'Times New Roman'; font-size: 12pt; line-height: 150%;">Desperta al silenci la tempesta, la plutja esguita el meu nas. Mare, quan em tornaràs la vida, quan em despertaràs?<o:p></o:p></span><br />
</div>l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-69557990255081085572010-01-22T10:34:00.000+00:002010-01-22T10:34:08.478+00:00Rockabilly's coffeeEl cos parla.<br />
Eren les 15:00 al café <i>Rockabilly</i>. Abandonat en la infinita llargària de la desèrtica carretera A-234, era una llar de claror a eixes hores. Roxanne, la propietària (tot un mite eròtic per als parroquians del <i>Rockabilly</i>), enllestia les comandes de la clientela amb l'ajuda d'una cambrera nova, qui era alta, grossa i lletja, com tota la resta d'ajudants que Roxanne havia tingut.<br />
La clientela no era res de l'altre món. Billy, Donan i Marc, parroquians de calendari, descansaven els seus colzes a la barra i els seus malucs, carnosos i suats, als lloms d'uns tamborets que tremolaven per l'esforç. El vell Donovan, com sempre, llegia el diari <i>Coses de Blacktown </i>a la taula número 7, del cantó dret, vora l'entrada del servei de senyoretes. Mary Mühler, amb la mateixa cara de desesperació de tots els dies, fulminava el tecer got de whisky <i>Jack's </i> a la taula número 2, on solia seure amb el seu antic marit.Mentrestant, l'ambient s'emmotllava al <i>Son of a preacher man</i> de Janis Joplin.<br />
Eren les 15:15 al café <i>Rockabilly</i> quan dos homes desconeguts que carregaven una bossa de color negre van entrar i van seure a la taula número 3. Eren dues figures idèntiques. No solament es pareixien físicament: 1'85 m, esquena fina, braços i cames llargues, peus estisats, tupè bru, nas aguilenc i orelles afilades; sinó que també s'assemblaven en la seua forma de vestir: vestit de jaqueta negre, corbata blanca, botes de cuir i ulleres de sol. Roxanne els atengué d'immediat, nerviosa. Els va servir, a petició seua, dos roms <i>Sparrow </i>ben carregats. Remogueren el gel i començaren a parlar:<br />
1-Creus que hem fet bé de parar ací?<br />
2-Pareix un lloc tranquil.<br />
1-Massa tranquil, diria jo.<br />
2-Això creus? Pense que seria millor anar a un hotel, donar les nostres dades i dormir allí plàcidament esperant a que el propietari ens identifique i ho comunique a la policia! Sí! O millor, podriem anar directament a comissaria a vore si tenen una celda per a nosaltres!<br />
1-No crides.<br />
2-Disculpa, m'he posat massa nerviós. Em rosega la idea de tindre a la màfia i a la policia darrere.<br />
1-No et preocupes, acaba't el rom i fugim d'ací. Em dona la sensació que tots ens estan mirant.<br />
De sobte, l'ajudant de Roxanne superà la barra d'un bot. Desenfundà una <i>Desert Eagle 4.3</i> i disparà al cap d'un dels visitants. L'altre reaccionà a temps, va prémer el gatell i acertà en el front de la cambrera, qui va resultar ser un home quan la bala foradà el cap i la perruca. Roxanne, alarmada i disposada a salvar el seu negoci, s'armà amb la <i>Magnum hustler</i> de son pare que sempre amagava baix la barra. Billy, Donan i Marc, commoguts i atemorits, desenfundaren les seves pistoles de butjaca i començaren a disparar arreu. El vell Donovan, embogit per l'eufòria sanguinària del moment, va traure del servei de senyoretes una escopeta de caça de doble canó. Billy matà a Donan, Marc matà a Billy, Roxanne matà a Marc, Donovan matà a Roxanne i al desconegut que encara hi era viu i , finalment, es matà ell mateix.<br />
Eren les 15:25 al café <i>Rockabilly</i> quan Mary Mühler fulminava el quart got de whisky <i>Jack's </i> a la taula número 2, on solia seure amb el seu antic marit. Ara però, ja no tenia la mateixa cara de desesperació de tots els dies, dedicava un somriure embogit a l'ambient apocalíptic que l'envoltava, mentre obria una bossa negra plena de diamants.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-75768706021775143662010-01-17T20:25:00.000+00:002010-01-17T20:39:09.720+00:00La desintegració del jo.<span style="font-family: Arial; font-size: small;"><span style="font-size: 13px;"><span style="font-family: 'Times New Roman';"><span style="font-size: medium;">El cap parla.</span></span></span></span><br />
<br />
Camines fent ziga-zaga, pensatiu, borratxo, col·locat. Fa dos hores que has deixat l'atmosfera carregada i soporífera d'un dels centenars de fumadors d'opi del <i>Neure</i>. Ara sures pel passeig del <i>Port Fer Farons</i>. Et lleves el bombí, et sacseges els cabells... i les idees. <i>Com he arribat ací, com he arribat a açò? </i>Et preguntes en veu baixa una i altra vegada. Els negocis encara van bé, continues guanyant diners, la fàbrica funciona aliena al teu estat emocional. Però, i la teva muller? T'ha deixat. Desastre, ara no pots fer res. No pots fer res? Almenys els diners et permeten poder fumar opi i oblidar-te de tot.T'oblides? I...què fas ara pensant? Com pots solucionar-ho? . Penses i penses i arribes a una conclusió. Si l'economia ha funcionat bé, has estat un home fidel i mai has discutit amb ella... t'ha deixat pel teu caràcter, pel "jo".T'ha odiat sempre, t'has odiat sempre. Ara bé, el caràcter és innat, o es forja a mesura que avances pel camí de la vida? No ho saps, els dos plantejaments són massa convincents, massa pesats. I si és innat...com ho canvies?<br />
<br />
Necessites escriure. Això faràs. Redactaràs la teua vida...sencera. Et definiràs psicològicament, parlaràs del teu comportament habitual, de les teves accions diàries, de les respostes que tens front a determinades situacions,de les teves amistats i de l'opinió que creus que tenen sobre la teua persona, de les teues relacions amoroses i de les causes que han determinat el seu fracàs, ... Faràs una biografia d'aspecte autopsicològic i psicologicosocial. La faràs en un any, i te l'estudiaràs sencera, de cap a peus. La convertiràs en la teua obsessió, en la teua vida. No et relacionaràs amb ningú llevat dels teus papers. Després la reformularàs tantes vegades com pugues, i t'estudiaràs també les noves versions. Cada vegada que la reescrigues et canviaràs de casa i de barri. Ho faràs de manera continuada, sense descans, fins que els teus records originals s'obliden, fins que t'oblides a tu mateix. És la desintegració del jo a través del jo. T'oblides, la oblides.<br />
<br />
Eres tú, però prompte seràs ell.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-3019884520681142482009-12-25T13:12:00.000+00:002009-12-25T13:20:39.198+00:00Cut-cut! Hatfelfpurf.El cos parla.<br />
<br />
Guirot de Hatfelfpurf, cap de família dels Hatfelfpurf, es va dirigir al menjador per girar tres quarts d'hora les agulles del rellotge de cut-cut. Al mateix temps, Sziavina de Hatfelfpurf, esposa de Guirau de Hatfelfpurf, caminava cap a la cuina per tal d'amanir les tomaques que feia deu minuts havia tallat. Mentrestant, Foix de Hatfelfpurf, fill primogènit dels Hatfelfpurf, escrivia dins la seva cambra unes línies sòrdides i carregades de surrealisme a les pàgines del bloc que ara era el seu diari. Paral·lelament, Karenina de Hatfelfpurf, filla dels Hatfelfpurf, escampava una boira fàustica amb les notes del piano de la seva cambra.<br />
<br />
De sobte, el rellotge de cut-cut va sonar: CUT-CUT!<br />
<br />
El menjador, tres quarts d'hora més tard, va emprar les agulles del rellotge de cut-cut per girar el cap de Guirot de Hatfelfpurf, pobra família. Al mateix temps, les tomaques ja feia deu minuts que havien caminat cap a la cuina per esposar Sziavina de Hatfelfpurf, li havien tallat el cap per amanir el terra de sang. Mentrestant, Foix de Hatfelfpurf carregava el seu voltant de surrealisme mentre que les pàgines del seu bloc escrivien la paraula <em>llibre </em>sobre la seva pell, les aixelles del fill primogènit dels Hatfelfpurf eren sòrdides i carregades, com un diari. Paral·lelament, una boira fàustica escampava Karenina de Hatfelfpurf pels voltants del piano, la filla dels Hatfelfpurf donava la nota.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-15198135401818824902009-12-13T12:05:00.000+00:002009-12-13T12:26:34.376+00:00El faristol dels caps de setmana.El cap parla.<br />
<br />
De cop i volta, l'harmonia s'esclafa com una tomaca madura al mig d'una autopista. Les notes de la nebulosa somnífera deixen de sonar per ser substituides per una sola nota, cibernètica i uniforme: pip-pip-pip-pip. Les 07:00, dilluns, la nit del diumenge ha mort, taüt de l'optimisme. L'òptica s'esgarrifa amb la nova visió, abandones una obscuritat melosa i tendra per rebre un avorrit i punxegut panorama, també fosc. Les mateixes formes, amb els mateixos colors, grisos i esmorteïts. Una habitació davant teua, massa coneguda per a ser interessant, massa avorrida per a poder véncer als cavallers dels llençols.<br />
Les extremitats, fins ara dolçament munyides, s'engarroten amb força, com si mil agulles perforaren el punt de flexió muscular quan decideixes moure qualsevol articulació. <br />
Passa un temps indeterminat i l'equilibri encara està borratxo com un gira-sol de nit. Intentes estabilitzar tots els teus sentits, amb un esforç sobrehumà tractes de moure el tronc: mera il·lusió.Tornes a tancar els ulls i sures de nou en mars de caramel, quan la consciència cronològica et torna a traure d'un pessic. Reuneixes tota la teva voluntat de nou i obris els ulls de bat a bat. Observes el sostre i es reflecteixen vestigis de l'oníric, veus imatges que saps que són dels somnis,ombres i perfils desdibuixats, l'òptica encara t'enganya. Clous els ulls i els tornes a obrir, les imatges ja han desaparegut, el sostre està blanc i immaculat com la neu. Ara deixes que l'energia circule per tot el teu cos, les artèries i venes s'encarreguen de transportar per totes les cavitats de l'organisme una aura lluminosa d'un daurat intens. Aprofites aquest flux de vibracions positives i amb dos moviments bruscos et destapes i t'alces del llit. Bon dia, els primers raigs de sol.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-45407533133483730912009-11-17T20:31:00.000+00:002009-11-17T20:38:27.815+00:00La misèria d'un segon aplicada a l'infinit.El cap parla.<br />
<br />
S'esfuma,<br />
et veig,<br />
veig la meua cara reflectida,<br />
a qui crides TIC-TAC? <br />
<br />
Et mire, et desfàs, tornes a nàixer.<br />
<br />
Un vell assassí que vist com tú, sempre diferent a l'última vegada, em cus espaiet la roba del teu dol, del meu dol.<br />
<br />
Eres etern, fas l'eternitat i rius amb ella, entre silenci i silenci, quan mors i et refàs una altra vegada.<br />
<br />
Però, pobre de tú, ja no rius perquè saps que t'he fet meu, em condemnes i et condemne. <br />
<br />
Pres de mi, <br />
moriràs <br />
i no et refaràs <br />
quan tú escrigues la meua fi.<br />
<br />
El cap continua parlant.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-17720370747792585852009-10-19T22:24:00.000+01:002009-10-20T00:53:52.005+01:00Forat.El cos parla.<br />
<br />
Blacktown és un laberint de carrers. Aquesta xarxa d'entrades i sortides sense coherència s'embolica encara més en punts concrets de la ciutat. Potser no siga una bestiesa dir que el punt de màxim rebombori siga al barri Malson, concretament al carrer Insomni. Aquest és el carrer més estret i fastigós de tota la ciutat, un sandvitx prim on les llesques de pa són dos murs grossos i grisos d'infinita llargària, i els vianants són el condiment especial del dia. A més, les faroles del carrer dormen ignorants, i la calçada està malbaratada i desfeta, amb un forat enorme al seu mig: una gola disposada a empassar-se d'un glop el sandvitx sencer sense mastegar. Aquest barri , però, no és un laberint en sí, la construcció posterior dels barris dels voltants l'han configurat d'aquesta manera.<br />
<br />
A Malson no hi viu ningú, la gent que abans l'habitava o bé s'ha canviat de barri abans que la nova configuració de la ciutat fera impossible una eixida afortunada, o bé s'ha mort atrapada pel nou laberint al dins de la seva pròpia casa. Ningú entrava, s'havia convertit en un perill per a tothom. Però, com sempre, podem trobar excepcions. A Blacktown hi havia dos joves aventurers que totes les nits serpentejaven amb gran habilitat i destresa els carrers d'aquell rusc i sortejaven el forat amb despreci i facilitat. Els joves disfrutaven d'aquella odissea nocturna. Cada nit, després de sortir d'aquell entramat rosegat, reien i xisclaven d'alegria i exaltació per la satisfacció d'haver-ho aconseguit una vegada més. Per molt que la societat de Blacktown rebutjara i condemnara el barri Malson per tots els perills que aquest suposava, els dos joves continuaven llançant la moneda al cel totes les nits, confiats en la seva capacitat i tècnica per resoldre el laberint i esquivar aquell forat. Així, com sempre passa en aquesta mena de casos, una nit que bufava el vent amb força, els dos joves van ser empassats pel forat, empentats amb força per les embranzides d'aire que respirava la ciutat. Allí, presos de la fosca, ja no podien ni xisclar ni riure, tot era obscur d'esperit i tèrbol de nervis. De sobte, el forat començà a parlar. Dibuixà en l'ombra tot un pregó moral i ètic que distingia entre l'essència del Bé i l'essència del Mal, tot pintant exemples clars i palpables de cadascun dels casos. Després d'açò, amenaçà els joves amb burla i fogositat, afirmant que els esperava tota una eternitat de captiveri i càstig merescut. Però, poc a poc, el to sever s'esvaïa per donar pas a la consciència col·lectiva, i finalment al perdó silenciós de la fosca. Així, després d'un breu silenci, de cop i volta i sense avisar a ningú, el terra s'alçà amb força i fermesa per tranportar els joves a la superfície , el forat els havia perdonat, aquella vegada van tindre sort. Però, abans que la parella fugís despaorida cap a casa, el mateix forat sentencià amb una veu contundent i retronadora: Mai tornareu per ací!<br />
<br />
Potser açò ho considereu una història amb final feliç, també ho podeu preguntar als dos joves per saber què n'opinen.<br />
<br />
La moralitat final d'aquesta història és que no heu de creure que tota història té moralitat.<br />
<br />
<br />
El cos calla.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6535333493086984402.post-68648653704548525032009-10-13T17:17:00.000+01:002009-10-14T16:47:43.717+01:00Fills de la merda.El cap parla.<br />
<br />
Hui és dimarts dia 13 i fa olor a merda a Blacktown.Un home passeja tranquil i xafa un cagalló fresc d'un gos que fuig. S'impregna la sola de la sabata d'un puré digestiu color magenta. No tindrà bona sort perquè hui és dimarts dia 13 i fa olor a merda a Blacktown . Mentre l'home olora amb fàstig el nou perfum que ha de carregar a la sabata, una dona grossa passa pel seu costat i deixa caure sense cap mena de vergonya un pet baríton d'olor atmosfèrica. Un pet valent és aquell que naix on siga i amb qui siga al voltant, fent pudor i soroll sense vergonya. Hui és dimarts dia 13 i fa olor a merda a Blacktown.<br />
<br />
El cap continua parlant.l'Escapçathttp://www.blogger.com/profile/01991237284983464471noreply@blogger.com0