diumenge, 13 de desembre del 2009

El faristol dels caps de setmana.

El cap parla.

De cop i volta, l'harmonia s'esclafa com una tomaca madura al mig d'una autopista. Les notes de la nebulosa somnífera deixen de sonar per ser substituides per una sola nota, cibernètica i uniforme: pip-pip-pip-pip. Les 07:00, dilluns, la nit del diumenge ha mort, taüt de l'optimisme. L'òptica s'esgarrifa amb la nova visió, abandones una obscuritat melosa i tendra per rebre un avorrit i punxegut panorama, també fosc. Les mateixes formes, amb els mateixos colors, grisos i esmorteïts. Una habitació davant teua, massa coneguda per a ser interessant, massa avorrida  per a poder  véncer als cavallers dels llençols.
Les extremitats, fins ara dolçament munyides, s'engarroten amb força, com si mil agulles perforaren el punt de flexió muscular quan decideixes moure qualsevol articulació.
Passa un temps indeterminat i l'equilibri encara està borratxo com un gira-sol de nit. Intentes estabilitzar tots els teus sentits, amb un esforç sobrehumà tractes de moure el tronc: mera il·lusió.Tornes a tancar els ulls i sures de nou en mars de caramel, quan la consciència cronològica et torna a traure d'un pessic. Reuneixes tota la teva voluntat de nou i obris els ulls de bat a bat. Observes el sostre i es reflecteixen vestigis de l'oníric, veus imatges que saps que són dels somnis,ombres i perfils desdibuixats, l'òptica encara t'enganya. Clous els ulls i els tornes a obrir, les imatges ja han desaparegut, el sostre està blanc i immaculat com la neu. Ara deixes que l'energia circule per tot el teu cos, les artèries i venes s'encarreguen  de transportar per totes les cavitats  de l'organisme una aura lluminosa d'un daurat intens. Aprofites aquest flux de vibracions positives i amb dos moviments bruscos et destapes i t'alces del llit. Bon dia, els primers raigs de sol.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada