Amb la lluna tapada pels núvols, entre les ombres de la nit i les ànimes rodamón que environen els corrents d'aire, quatre focus blaus taquen la fosca com la sang ho fa al cotó. Són uns llums incandescents, freds, impertorbables i impassibles com el temps.
Després, amb l'aura, els núvols corren i desvetllen el rostre vertader de la lluna. Aquesta nova llum blanca desperta a les imatges i dos cossos humans idèntics contornen antropomòrficament els fogars blaus.