diumenge, 25 d’abril de 2010

Amb la porta oberta.

De vegades puc quedar-me quiet, immòbil, sense que em pertorbe la seva dansa sensual. De vegades puc observar-la sense alçar-me de la cadira i tocar-la, sense empresonar-la  als meus braços i embrutar-la amb la meua suor i amb les meues ganes de gaudir-la. De vegades la mire, sense tastar el seu sabor, sense xuclar la mel rosada de les seves fraules, del seu robí vedat. De vegades la puc fer meua, posseïda pel seu ball, meua durant un sospir, durant el xim-xim de cordura que em subjecta amb fil prim. De vegades és musa, de vegades, de vegades és musa i no puta. Com t'estime quan despertes l'olor a tinta.

2 comentaris: