El cap parla.
Camines fent ziga-zaga, pensatiu, borratxo, col·locat. Fa dos hores que has deixat l'atmosfera carregada i soporífera d'un dels centenars de fumadors d'opi del Neure. Ara sures pel passeig del Port Fer Farons. Et lleves el bombí, et sacseges els cabells... i les idees. Com he arribat ací, com he arribat a açò? Et preguntes en veu baixa una i altra vegada. Els negocis encara van bé, continues guanyant diners, la fàbrica funciona aliena al teu estat emocional. Però, i la teva muller? T'ha deixat. Desastre, ara no pots fer res. No pots fer res? Almenys els diners et permeten poder fumar opi i oblidar-te de tot.T'oblides? I...què fas ara pensant? Com pots solucionar-ho? . Penses i penses i arribes a una conclusió. Si l'economia ha funcionat bé, has estat un home fidel i mai has discutit amb ella... t'ha deixat pel teu caràcter, pel "jo".T'ha odiat sempre, t'has odiat sempre. Ara bé, el caràcter és innat, o es forja a mesura que avances pel camí de la vida? No ho saps, els dos plantejaments són massa convincents, massa pesats. I si és innat...com ho canvies?
Necessites escriure. Això faràs. Redactaràs la teua vida...sencera. Et definiràs psicològicament, parlaràs del teu comportament habitual, de les teves accions diàries, de les respostes que tens front a determinades situacions,de les teves amistats i de l'opinió que creus que tenen sobre la teua persona, de les teues relacions amoroses i de les causes que han determinat el seu fracàs, ... Faràs una biografia d'aspecte autopsicològic i psicologicosocial. La faràs en un any, i te l'estudiaràs sencera, de cap a peus. La convertiràs en la teua obsessió, en la teua vida. No et relacionaràs amb ningú llevat dels teus papers. Després la reformularàs tantes vegades com pugues, i t'estudiaràs també les noves versions. Cada vegada que la reescrigues et canviaràs de casa i de barri. Ho faràs de manera continuada, sense descans, fins que els teus records originals s'obliden, fins que t'oblides a tu mateix. És la desintegració del jo a través del jo. T'oblides, la oblides.
Eres tú, però prompte seràs ell.
diumenge, 17 de gener del 2010
divendres, 25 de desembre del 2009
Cut-cut! Hatfelfpurf.
El cos parla.
Guirot de Hatfelfpurf, cap de família dels Hatfelfpurf, es va dirigir al menjador per girar tres quarts d'hora les agulles del rellotge de cut-cut. Al mateix temps, Sziavina de Hatfelfpurf, esposa de Guirau de Hatfelfpurf, caminava cap a la cuina per tal d'amanir les tomaques que feia deu minuts havia tallat. Mentrestant, Foix de Hatfelfpurf, fill primogènit dels Hatfelfpurf, escrivia dins la seva cambra unes línies sòrdides i carregades de surrealisme a les pàgines del bloc que ara era el seu diari. Paral·lelament, Karenina de Hatfelfpurf, filla dels Hatfelfpurf, escampava una boira fàustica amb les notes del piano de la seva cambra.
De sobte, el rellotge de cut-cut va sonar: CUT-CUT!
El menjador, tres quarts d'hora més tard, va emprar les agulles del rellotge de cut-cut per girar el cap de Guirot de Hatfelfpurf, pobra família. Al mateix temps, les tomaques ja feia deu minuts que havien caminat cap a la cuina per esposar Sziavina de Hatfelfpurf, li havien tallat el cap per amanir el terra de sang. Mentrestant, Foix de Hatfelfpurf carregava el seu voltant de surrealisme mentre que les pàgines del seu bloc escrivien la paraula llibre sobre la seva pell, les aixelles del fill primogènit dels Hatfelfpurf eren sòrdides i carregades, com un diari. Paral·lelament, una boira fàustica escampava Karenina de Hatfelfpurf pels voltants del piano, la filla dels Hatfelfpurf donava la nota.
Guirot de Hatfelfpurf, cap de família dels Hatfelfpurf, es va dirigir al menjador per girar tres quarts d'hora les agulles del rellotge de cut-cut. Al mateix temps, Sziavina de Hatfelfpurf, esposa de Guirau de Hatfelfpurf, caminava cap a la cuina per tal d'amanir les tomaques que feia deu minuts havia tallat. Mentrestant, Foix de Hatfelfpurf, fill primogènit dels Hatfelfpurf, escrivia dins la seva cambra unes línies sòrdides i carregades de surrealisme a les pàgines del bloc que ara era el seu diari. Paral·lelament, Karenina de Hatfelfpurf, filla dels Hatfelfpurf, escampava una boira fàustica amb les notes del piano de la seva cambra.
De sobte, el rellotge de cut-cut va sonar: CUT-CUT!
El menjador, tres quarts d'hora més tard, va emprar les agulles del rellotge de cut-cut per girar el cap de Guirot de Hatfelfpurf, pobra família. Al mateix temps, les tomaques ja feia deu minuts que havien caminat cap a la cuina per esposar Sziavina de Hatfelfpurf, li havien tallat el cap per amanir el terra de sang. Mentrestant, Foix de Hatfelfpurf carregava el seu voltant de surrealisme mentre que les pàgines del seu bloc escrivien la paraula llibre sobre la seva pell, les aixelles del fill primogènit dels Hatfelfpurf eren sòrdides i carregades, com un diari. Paral·lelament, una boira fàustica escampava Karenina de Hatfelfpurf pels voltants del piano, la filla dels Hatfelfpurf donava la nota.
diumenge, 13 de desembre del 2009
El faristol dels caps de setmana.
El cap parla.
De cop i volta, l'harmonia s'esclafa com una tomaca madura al mig d'una autopista. Les notes de la nebulosa somnífera deixen de sonar per ser substituides per una sola nota, cibernètica i uniforme: pip-pip-pip-pip. Les 07:00, dilluns, la nit del diumenge ha mort, taüt de l'optimisme. L'òptica s'esgarrifa amb la nova visió, abandones una obscuritat melosa i tendra per rebre un avorrit i punxegut panorama, també fosc. Les mateixes formes, amb els mateixos colors, grisos i esmorteïts. Una habitació davant teua, massa coneguda per a ser interessant, massa avorrida per a poder véncer als cavallers dels llençols.
Les extremitats, fins ara dolçament munyides, s'engarroten amb força, com si mil agulles perforaren el punt de flexió muscular quan decideixes moure qualsevol articulació.
Passa un temps indeterminat i l'equilibri encara està borratxo com un gira-sol de nit. Intentes estabilitzar tots els teus sentits, amb un esforç sobrehumà tractes de moure el tronc: mera il·lusió.Tornes a tancar els ulls i sures de nou en mars de caramel, quan la consciència cronològica et torna a traure d'un pessic. Reuneixes tota la teva voluntat de nou i obris els ulls de bat a bat. Observes el sostre i es reflecteixen vestigis de l'oníric, veus imatges que saps que són dels somnis,ombres i perfils desdibuixats, l'òptica encara t'enganya. Clous els ulls i els tornes a obrir, les imatges ja han desaparegut, el sostre està blanc i immaculat com la neu. Ara deixes que l'energia circule per tot el teu cos, les artèries i venes s'encarreguen de transportar per totes les cavitats de l'organisme una aura lluminosa d'un daurat intens. Aprofites aquest flux de vibracions positives i amb dos moviments bruscos et destapes i t'alces del llit. Bon dia, els primers raigs de sol.
De cop i volta, l'harmonia s'esclafa com una tomaca madura al mig d'una autopista. Les notes de la nebulosa somnífera deixen de sonar per ser substituides per una sola nota, cibernètica i uniforme: pip-pip-pip-pip. Les 07:00, dilluns, la nit del diumenge ha mort, taüt de l'optimisme. L'òptica s'esgarrifa amb la nova visió, abandones una obscuritat melosa i tendra per rebre un avorrit i punxegut panorama, també fosc. Les mateixes formes, amb els mateixos colors, grisos i esmorteïts. Una habitació davant teua, massa coneguda per a ser interessant, massa avorrida per a poder véncer als cavallers dels llençols.
Les extremitats, fins ara dolçament munyides, s'engarroten amb força, com si mil agulles perforaren el punt de flexió muscular quan decideixes moure qualsevol articulació.
Passa un temps indeterminat i l'equilibri encara està borratxo com un gira-sol de nit. Intentes estabilitzar tots els teus sentits, amb un esforç sobrehumà tractes de moure el tronc: mera il·lusió.Tornes a tancar els ulls i sures de nou en mars de caramel, quan la consciència cronològica et torna a traure d'un pessic. Reuneixes tota la teva voluntat de nou i obris els ulls de bat a bat. Observes el sostre i es reflecteixen vestigis de l'oníric, veus imatges que saps que són dels somnis,ombres i perfils desdibuixats, l'òptica encara t'enganya. Clous els ulls i els tornes a obrir, les imatges ja han desaparegut, el sostre està blanc i immaculat com la neu. Ara deixes que l'energia circule per tot el teu cos, les artèries i venes s'encarreguen de transportar per totes les cavitats de l'organisme una aura lluminosa d'un daurat intens. Aprofites aquest flux de vibracions positives i amb dos moviments bruscos et destapes i t'alces del llit. Bon dia, els primers raigs de sol.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)