diumenge, 17 de gener de 2010

La desintegració del jo.

El cap parla.

Camines fent ziga-zaga, pensatiu, borratxo, col·locat. Fa dos hores que has deixat l'atmosfera carregada i soporífera d'un dels centenars de fumadors d'opi del Neure. Ara sures pel passeig del Port Fer Farons. Et lleves el bombí, et sacseges els cabells... i les idees. Com he arribat ací, com he arribat a açò? Et preguntes en veu baixa una i altra vegada. Els negocis encara van bé, continues guanyant diners, la  fàbrica funciona aliena al teu estat emocional. Però, i la teva muller? T'ha deixat. Desastre, ara no pots fer res. No pots fer res? Almenys els diners et permeten poder fumar opi i oblidar-te de tot.T'oblides? I...què fas ara pensant? Com pots solucionar-ho? . Penses i penses i arribes a una conclusió. Si l'economia ha funcionat bé, has estat un home fidel i mai has discutit amb ella... t'ha deixat pel teu caràcter, pel "jo".T'ha odiat sempre, t'has odiat sempre. Ara bé, el caràcter és innat, o es forja a mesura que avances pel camí de la vida? No ho saps, els dos plantejaments són massa convincents, massa pesats. I si és innat...com ho canvies?

Necessites escriure. Això faràs. Redactaràs la teua vida...sencera. Et definiràs psicològicament, parlaràs del teu comportament habitual, de  les teves accions diàries, de les  respostes que tens  front a determinades situacions,de  les teves amistats i de  l'opinió que creus que tenen sobre la teua persona, de les teues relacions amoroses i de les causes que han determinat el seu fracàs, ... Faràs una biografia d'aspecte autopsicològic i psicologicosocial. La faràs en un any, i te l'estudiaràs sencera, de cap a peus. La convertiràs en la teua obsessió, en la teua vida. No et relacionaràs amb ningú llevat dels teus papers. Després la reformularàs tantes vegades com pugues, i t'estudiaràs també les noves versions. Cada vegada que la reescrigues et canviaràs de casa i de barri. Ho faràs de manera continuada, sense descans,  fins que els teus records originals s'obliden, fins que t'oblides a tu mateix. És la desintegració del jo a través del jo. T'oblides, la oblides.

Eres tú, però prompte seràs ell.

4 comentaris:

  1. "...i d'aquesta manera el burgés adinerat es convertí en un escriptor bohemi que va seguir fumant opi fins desintegrar el seu jo neuronal". Molt bo! L'ambient del principi és increïble.

    ResponElimina
  2. Després d'explicar-me la diferència que hi ha entre els escrits del cap i del cos he pogut entendre millor el teu bloc :)
    M'agrada molt aquesta entrada. Enhorabona pel bloc!
    Salut i força a l'opi! ;)
    Un petonet!

    ResponElimina
  3. Jo ja no sóc el mateix "jo" que quan vaig escriure el primer "jo".

    Aforisme de la setmana que ve. Te m'has adelantat a la temàtica un poc, encara que últimament també estic tractant més o menys el jo. Molt bona, Neso.

    ResponElimina
  4. Bon ambient de novel·la negra, no em cansaré de dir-ho. M'agrada molt el bloc, està tot connectaet i relacionat.

    ResponElimina