dilluns, 1 de març de 2010

Dins

El cap parla.

Òbric la bossa de la farmàcia i extrac la primera caixa que  trobe. Flumil  és acetilcisteina granulada en sobres de 200 mg. S'utilitza per combatre la mucositat  i s'ha de prendre  tres vegades al dia, mesclat en un got d'aigua. Els seus efectes secundaris més freqüents són els vòmits i la diarrea. Torne a clavar la mà dins la bossa i extrac la caixa de Sekisan, un xarop de cloperastina per al tractament simptomàtic de la tos. També són tres les vegades que m'he d'empassar el xarop, tres cullerades de 10 ml. A més, pot causar secor de boca, somnolència i molèsties estomacals. Busque de nou, i em trobe amb Dafalgan, paracetamol en comprimits efervescents d'1g que s'empren per suavitzar el dolor pectoral. Estibone la mà en la bossa altre cop i em tope amb Penprocilina, un antibiòtic normal i corrent, dos vegades al dia. Clave la mà en la bossa, de nou, i res. No pot ser. No hi ha res més? No m'han donat res per al pitjor dolor? No ho entenc. Pobre il·lús.

7 comentaris:

  1. Estàs malalt? Si ho estàs i t'aprofita de consol: jo també ho estic.

    ResponElimina
  2. Has creat un nou gènere literari: Posts d'excusa... Jajajajaja! Recupera't xaval!

    ResponElimina
  3. M'encanta llegir la part dels efectes secundaris en els prospectes, sembla que per eliminar una malaltia calga generar-ne de noves... "La malaltia ni es crea ni es destrueix: tan sols es transforma". I estar sa és una malaltia sense símptomes...

    P.D.: Jo ja comence a notar el canvi d'estació: em ve l'al·lèrgia. Visca la primavera!

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. Bonhome, em sembla que no tinc vocabulari per a poder expressar la sensació que m'ha produït aquest text. La veritat és que en un principi anaves a semblar irònic, en plan de que és tota esta merda que m'estif tragant? però no, tio, ho has acabat amb una puta pregunta que, tot i paréixer un final per a eixir del pas amb ulls primerencs, veus que ñés una frase profunda, de la qual no pots extraure res.

    No pots extraure res en el bon sentit, és adir, que tu mateixa has volgut dir alguna cosa però no l'has volgut posar, has decidit que les persones, segons el grau de coneixença de la teua persona, observen que no hi ha més que una resposta: la seua mateixa. I això per què? Perqùpe ells no te la van a preguntar. I per això mai es podrà saber, igual que passava amb la ubicació del medicament, quin és aquell dolor tan fort.

    ResponElimina
  6. Per no tindre paraules ho has fet molt bé, molt precís. És just l'efecte que volia donar, almenys no s'extrau res del text en el bon sentit, com tu bé l'has explicat.

    ResponElimina