dimecres, 10 de febrer de 2010

1'5 període.

El cos parla.
Segon rere segon espere assegut al futur, però mai el puc identificar perquè, segon rere segon, ve vestit sempre  de present, condemna eterna.

6 comentaris:

  1. Hòstia, que bo... Em recorda a uns versos d'un tema de Dream Theater:

    Every day sends
    future to past.
    Every step brings me
    closer to my last.

    Xènius

    ResponElimina
  2. Quikna entrada tio! Fulminant, pim i pam! gustas

    ResponElimina
  3. És normal, s'acosta Carnestoltes... xD (perdona'm la vida: no sabia què comentar)

    p.d: això que formules és un problema ben gros que tindrem sempre els humans pel fet d'haver inventat el concepte de temps.

    ResponElimina
  4. Existeix una representació mental sobre ell. Ara mateix la meua està ben definida: m'imagine a mi amb la mateixa cara i cos però amb una barba blanca llarga i amb una calbesa considerable. Per a mi, ara mateix, això és el futur. I per a tu?

    ResponElimina