dimecres, 3 de febrer de 2010

Ganes de res.

El cap parla.

Trau l'encenedor de la butxaca dels texans i s'encén el cigarro que feia cosa d'uns segons s'havia encasellat als llavis. Quin fàstic! Sempre havia odiat eixe moment, el fum iniciàtic d'aquells espermatozoides cilíndrics del càncer l'esgarrifava. Poc a poc, a mesura que avancaven les inspiracions, l'angúnia es convertia en plaer, com sempre (per això encara fumava). S'acaba el cigarro i el café que portava en dansa, millor.

Alca el cap i contempla, de nou, el mateix bar de mala mort (que fa pudor a pixat de gat, com la cuina del "Gran Muralla"), el mateix cambrer gros de cabells negres i greixosos (que el mira amb cara de pomes agres), la mateixa xica grossa i amb una paella facial de dimensions fallístiques (que no deixa d'observar-lo amb cara d'obsessió), la mateixa parella jove que es besuqueja despietadament(que el miren mentre els mira), la mateixa xica rossa de mamelles brutalment angelicals (que no li fa cas) i el rector de la parròquia amb cara de pingüí (que tampoc li fa cas perquè està pendent de les bufes de la pava). Torna a baixar el cap, millor.

Llig les primeres pàgines del diari esportiu que s'havia comprat aquell mateix matí, al quiosc que hi ha davant de la cèntrica casa de senyoretes del carrer Decència. Llig el titular: "ROBO!". L'article de la pàgina posterior s'estructurava com una crítica ferotge a la decisió arbitral del partit de la nit passada, que va enfrontar a Roncal Mandril i Atlètic de Benifato. Pareix ser que el jutge del partit s'havia equivocat amb un penal, que segons el mateix diari: "[...] és decisivo, este tipo de errores no se pueden permitir en una liga como la nuestra porque acciones como ésta perjudican seriamente el avance de equipos como el Roncal Mandril, serio aspirante al título. No és possible que por un error tan catastrófico como el que hemos presenciado, el Roncal Mandril pierda un punto asegurado y el Atlètic de Benifato se lleve los tres puntos así como así. És un robo[...]". Mentrestant, a peu de pàgina i amb una mesura ridícula, apareix la foto del jugador sobre el qual  havia estat comès el penal. Es pot observar, amb poca netedat, com el turmell del jugador s'havia convertit en una botifarra sangonosa, però era un "ROBO!". Els diaris esportius són així, neutrals neutrals. Deixa de llegir, millor.

Paga el compte, no deixa propina. Ix del bar, comença a caminar. Quines mamelles té la rossa! Però ell a ella no li agrada. Deixa de pensar en això i s'imagina, de nou, les protuberàncies pectorals de la fembra de cabells daurats, millor.

2 comentaris:

  1. jajajaja, boníssim! És super quotidià. De fet, sembla que ens hagem intercanviat els blocs ;)

    ResponElimina
  2. això anava a dir...

    Athlètic de Benifato, Roncal Mandril, en què penses tio? Molt bo lo del cigarro del principi, perfectament descrit, em passa igual.

    ResponElimina