El cap parla.
vull viure al subconscient,
MELMELADA,
llavis bruts,
dolç.
Els camins que desfaig,
conta'ls,
els segons van primers,
els minuts miren,
a les graderies les hores.
Pedres i bombolles,
xiclet color rosa.
Rossa i cara de tonta,
no em mires tant,
besa'm.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada