dimarts, 13 d’octubre de 2009

Fills de la merda.

El cap parla.

Hui és dimarts dia 13 i fa olor a merda a Blacktown.Un home passeja tranquil i xafa un cagalló fresc d'un gos que fuig. S'impregna la sola de la sabata d'un puré digestiu color magenta. No tindrà bona sort perquè hui és dimarts dia 13 i fa olor a merda a Blacktown . Mentre l'home olora amb fàstig el nou perfum que ha de carregar a la sabata, una dona grossa passa pel seu costat i deixa caure sense cap mena de vergonya un pet baríton d'olor atmosfèrica. Un pet valent és aquell que naix on siga i amb qui siga al voltant, fent pudor i soroll sense vergonya. Hui és dimarts dia 13 i fa olor a merda a Blacktown.

El cap continua parlant.

4 comentaris:

  1. Em recorda a Chester Himes però més negre encara

    ResponSuprimeix
  2. Tio, aquest relat no és decadentista, aquest relat és preciós, si considerem la lletjor com a part consubstancial de l'estètica.

    ResponSuprimeix
  3. Jordi tio, no he llegit res de Chester Himes (suposant que siga un autor). De totes maneres, em va mogolló el rollo Hyde de París i Gray de Londres.

    ResponSuprimeix
  4. Josep, sóc el nou Pare Mulet, jajajajajaj

    ResponSuprimeix