dimarts, 16 de març del 2010

Rúbik

Era una nit més al Neure. Una lluna plena il·luminava amb força, però la claror s'ofegava amb la boira bruta típica de la zona i amb el fum negre que escopien les xemeneies de les fàbriques clandestines. La gentada, com totes les nits, s'aglutinava en els carrers, formant una orgia de cridòries i sorolls desafinats i d'olors acumulades i desagradables. Mentrestant,  aliena  al caos de la massa, en les altures dels edificis, una figura desdibuixada trencava la monotonia d'aquelles teulades rosegades. Era una ombra que corria veloç entre les construccions, que esquivava obstacles amb rapidesa i contundència i botava d'un edifici a altre superant les distàncies allargades amb salts precisos i coordinats. Els seus moviments eren gràcils i elegants, com si poguera esquivar les lleis de la gravetat. De sobte, el personatge misteriós s'aturà a la vora d'una de les moltes teulades d'aquell rusc. Just en aquell punt, un raig de llum de lluna travessava la capa de fum i boira carregada i aconseguia il·luminar la figura de l'individu.Aquesta  romania quieta, pensativa. Era un home alt i esbelt, de cames llargues i muscles amples, de mans i peus grans. El seu rostre estava cobert per una màscara que tapava tot el seu cap, es tractava  d'una tela negra ajustada  amb una cicatriu de color roig que creuava la cara. L'home emmascarat vestia un tratge americà, de jaqueta i pantalons de color negre, i de camisa i corbata de color blanc. Però allò que més cridava l'atenció eren els guants de cuir i les sabates de xarol, peces d'un color roig carmesí intens que brillava a la llum de la lluna. De cop i volta, l'emmascarat va trencar el silenci amb una veu greu i esgarrada, mentre deia:
"S'ha obert l'androna i totes les rates han eixit del clavegueram, transportant les seves malalties, epidèmies i excrements. Ara campen tranquiles per cada racó, mentre es reprodueixen i estenen la seva vomitiva estirp. La corfa s'ha arrancat i la ferida supura un pus groguenc que no deixa de brollar. Els carrers estan infectats de pornografia, crims, drogues i prostitució. Els assassins, violadors, traficants i prostitutes caminen tranquils per les voreres mentre la falsa moral dels religiosos i la mentida dels polítics no fan més que maquillar l'autèntica cara putrefacta de la ciutat. La massa contaminada es conforma i es deforma. Idiotes, es mereixen la més crua de les morts.
He vist nàixer Blacktown, ella s'ha criat amb mi.L'he vist fer-se jove i bella, i he vist com les maleïdes rates disfressades de persona van rosegar la seva virginitat fins convertir-la en un toll de sang. Vaig vore com la van cremar sencera i  com els tecnòcrates, els idiotes liberals i els científics hipòcrites van dibuixar una imitació barata del seu bell rostre anterior.Una desfiguració absoluta, alimentada  amb la creació d'una zona productiva i neta sense exterminar el vertader tumor del càncer ciutadà, el Neure, l'autèntic focus d'epidèmies.Ella s'ha criat amb mi, però ja no la conec, l'han deformada, he oblidat el seu rostre.
Avui he vingut perquè Blacktown conega el meu nom, perquè tremole quan l'escolte. Sé que ella no vol un heroi, per això no ho seré, seré un assassí, implacable. He vingut per descobrir la seva màscara, per destapar les cares culpables, cap d'elles es salvarà. Estic ací  per desfer el cub de Rúbik, per girar les seves peces a la meua voluntat. Després totes em suplicaran que les salve, i jo xiuxiuejaré: no..."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada