dimarts, 16 de març del 2010

Rúbik

Era una nit més al Neure. Una lluna plena il·luminava amb força, però la claror s'ofegava amb la boira bruta típica de la zona i amb el fum negre que escopien les xemeneies de les fàbriques clandestines. La gentada, com totes les nits, s'aglutinava en els carrers, formant una orgia de cridòries i sorolls desafinats i d'olors acumulades i desagradables. Mentrestant,  aliena  al caos de la massa, en les altures dels edificis, una figura desdibuixada trencava la monotonia d'aquelles teulades rosegades. Era una ombra que corria veloç entre les construccions, que esquivava obstacles amb rapidesa i contundència i botava d'un edifici a altre superant les distàncies allargades amb salts precisos i coordinats. Els seus moviments eren gràcils i elegants, com si poguera esquivar les lleis de la gravetat. De sobte, el personatge misteriós s'aturà a la vora d'una de les moltes teulades d'aquell rusc. Just en aquell punt, un raig de llum de lluna travessava la capa de fum i boira carregada i aconseguia il·luminar la figura de l'individu.Aquesta  romania quieta, pensativa. Era un home alt i esbelt, de cames llargues i muscles amples, de mans i peus grans. El seu rostre estava cobert per una màscara que tapava tot el seu cap, es tractava  d'una tela negra ajustada  amb una cicatriu de color roig que creuava la cara. L'home emmascarat vestia un tratge americà, de jaqueta i pantalons de color negre, i de camisa i corbata de color blanc. Però allò que més cridava l'atenció eren els guants de cuir i les sabates de xarol, peces d'un color roig carmesí intens que brillava a la llum de la lluna. De cop i volta, l'emmascarat va trencar el silenci amb una veu greu i esgarrada, mentre deia:
"S'ha obert l'androna i totes les rates han eixit del clavegueram, transportant les seves malalties, epidèmies i excrements. Ara campen tranquiles per cada racó, mentre es reprodueixen i estenen la seva vomitiva estirp. La corfa s'ha arrancat i la ferida supura un pus groguenc que no deixa de brollar. Els carrers estan infectats de pornografia, crims, drogues i prostitució. Els assassins, violadors, traficants i prostitutes caminen tranquils per les voreres mentre la falsa moral dels religiosos i la mentida dels polítics no fan més que maquillar l'autèntica cara putrefacta de la ciutat. La massa contaminada es conforma i es deforma. Idiotes, es mereixen la més crua de les morts.
He vist nàixer Blacktown, ella s'ha criat amb mi.L'he vist fer-se jove i bella, i he vist com les maleïdes rates disfressades de persona van rosegar la seva virginitat fins convertir-la en un toll de sang. Vaig vore com la van cremar sencera i  com els tecnòcrates, els idiotes liberals i els científics hipòcrites van dibuixar una imitació barata del seu bell rostre anterior.Una desfiguració absoluta, alimentada  amb la creació d'una zona productiva i neta sense exterminar el vertader tumor del càncer ciutadà, el Neure, l'autèntic focus d'epidèmies.Ella s'ha criat amb mi, però ja no la conec, l'han deformada, he oblidat el seu rostre.
Avui he vingut perquè Blacktown conega el meu nom, perquè tremole quan l'escolte. Sé que ella no vol un heroi, per això no ho seré, seré un assassí, implacable. He vingut per descobrir la seva màscara, per destapar les cares culpables, cap d'elles es salvarà. Estic ací  per desfer el cub de Rúbik, per girar les seves peces a la meua voluntat. Després totes em suplicaran que les salve, i jo xiuxiuejaré: no..."

dijous, 11 de març del 2010

Nviagbúlia.

El cap parla.


Departament d’Investigació extraNviagbuliana, secció Alfa*.

Clau: Llenguatge humanoide terrícola, català. Equació de descodificació yP~.

Posició espacial: Planeta Terra. Coordenada Nviagbuliana _sX01·. Latitud terrestre: 38º 30' 25'', longitud 0º -14' -21''.

Posició temporal: Algoritme Omega Phenia Nviagbulià. 18 de juny de 1988 en el calendari terrícola.

Emisor: Consciència robòtica reportadora  d’ones sneirgviam, codi 03950{öo}.

Exercici d’investigació: Transferència d’estructures neurològiques Nviagbulianes a sistemes  receptors d’humanoides terrícoles en fase fetal. Transcripció d’ones sneirgviam sobre l’experiència directa del subjecte Nviagbulià experimentador.

Fase de recepció superada. Primera comunicació d’ones sneirgviam. Punt 0: Confirmació de l’objectiu d’investigació i acceptació  dels paràmetres d’acció per part del subjecte  Nviagbulià. Punt 0.1: Reconeixement del present i del  futur immediat.  Punt 0.2: Primeres sensacions.

Transcripció:

Nviagblia germans,
 [0]
M’emmotlle als paràmetres d’acció establerts i a les limitacions de l’objectiu d’investigació. Accepte aprendre les accions locomotores i les interaccions socials i psicològiques del cos humà sense fer ús dels coneixements i habilitats Nviagbulianes en cap moment. No interferiré en les accions cerebrals. Em limitaré a produir ones sneirgviam d’informació sense contaminar l’estructura cerebral de l’individu. Observaré l’evolució neurologicoanatòmica de  l’estructura humanoide i les possibilitats que aquesta ofereix des de totes les perspectives possibles.
[0.1]
18 de juny de 1988: data del calendari terrícola. El període de gestació dels humanoides terrícoles oscil·la entre 8, 9 i 10 mesos. L’anàlisi de l’òvul preveu una gestació de 9 mesos exactes. Sortiré del fetus el 18 de març de 1989, data de primer contacte extern.
[0.2]
Els primers fluxos d’energia cerebral indiquen un desconeixement total del món extern. L’humanoide ocupat presenta un sistema bàsic i buit. Es limita al coneixement de subsistència fetal: alimentació, respiració i excreció. Però, a diferència de la resta d’humanoides extraterrestres, el sistema neurològic  presenta una estructura de recepció immensa. A més, aquesta ofereix una acceleració quasi immediata. El segon estímul cerebral,  ja ofereix un intercanvi d’informació nova adquirida. L’evolució del sistema ofereix moltes possibilitats d’exercici neurològic futur, però les previsions futurèrgiques indiquen una certa limitació, l’humanoide mai podrà assolir l’estat d’inconscienciació Nviagbuliana. De tota manera, les estructures primerenques de recepció neurològica resulten molt interessants des d’una perspectiva d’economització temporal. La possibilitat de combinació amb el sistema Nviagbulià podria resultar positiva. Es realitzaran les comprovacions periòdiques protocolàries per estudiar-ne la progressió.

Nviagblia germans. 

diumenge, 7 de març del 2010

La de mil veus.

El cap parla.

El professor estava a punt de dormir-se i l'alumna impertinentment voluntariosa proseguia amb l'exposició oral del seu comentari de text, com tots els dies. Per a ell, l'exercici resultava incomprensible. No podia entendre que l'alumna continuara mostrant la mateixa voluntat dia rere dia. Una vegada ja has demostrat la teua capacitat d'elaborar i exposar un comentari de text, ja no té sentit que cada cop que el professor pregunte en classe et mostres disposat a respondre amb la mateixa solució- va pensar-. És qüestió d'egoisme en el seu estat més pur, de voler sentir-te realitzat de manera perpetuada, de voler escoltar la teua veu i silenciar les altres, de creure que les teues opinions i punts de vista són totalment innovadors i vàlids, de voler donar per cul al públic sense importar-te una merda mentre arrebosses el llom pel fang i esguites la cara dels altres amb la boca plena de menjar fastigosament mastegat- va continuar rumiant, una mica més nerviós-. El discurs encara continuava. Ell ja coneixia totes les pautes: l'entonació, el ritme, les pauses, les paraules que usualment emfasitzava, els connectors, els camps semàntics, la sinonímia, la gesticulació... tot. A ell li semblava el mateix discurs d'ahir, i el d'abans d'ahir, i el de fa dues setmanes. Ràpidament va passar de l'avorriment a l'odi, el discurs era massa llarg, inacabable, infinitament fastigós. El diccionari que tinc damunt la taula és pesat i voluminós, causaria un impacte curiós- va observar-. El professor ja tenia els ulls tancats, amb les ulleres miraculosament subjectes a la punta del nas. Ella continuava, gesticulant, emocionada, gaudint, ofegant-se delitosa en la seva repugnant i particular orgia . Potser era el moment.

dilluns, 1 de març del 2010

Dins

El cap parla.

Òbric la bossa de la farmàcia i extrac la primera caixa que  trobe. Flumil  és acetilcisteina granulada en sobres de 200 mg. S'utilitza per combatre la mucositat  i s'ha de prendre  tres vegades al dia, mesclat en un got d'aigua. Els seus efectes secundaris més freqüents són els vòmits i la diarrea. Torne a clavar la mà dins la bossa i extrac la caixa de Sekisan, un xarop de cloperastina per al tractament simptomàtic de la tos. També són tres les vegades que m'he d'empassar el xarop, tres cullerades de 10 ml. A més, pot causar secor de boca, somnolència i molèsties estomacals. Busque de nou, i em trobe amb Dafalgan, paracetamol en comprimits efervescents d'1g que s'empren per suavitzar el dolor pectoral. Estibone la mà en la bossa altre cop i em tope amb Penprocilina, un antibiòtic normal i corrent, dos vegades al dia. Clave la mà en la bossa, de nou, i res. No pot ser. No hi ha res més? No m'han donat res per al pitjor dolor? No ho entenc. Pobre il·lús.