dimarts, 22 de juny del 2010

Qualsevol dia escriuré un poema.

El cap parla.

No m'agrada desfer somnis,
vull viure al subconscient,
MELMELADA,
llavis bruts,
dolç.
Els camins que desfaig,
conta'ls,
els segons van primers,
els minuts miren,
a les graderies les hores.
Pedres i bombolles,
xiclet color rosa.
Rossa i cara de tonta,
no em mires tant,
besa'm.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada