dilluns, 8 d’agost de 2011

D'esperar en agost.

Arriba mitja hora tard. No passa res, tranquil: fuma. On està l'encenedor? Merda! On collons està? Ja me l'han picat a l'oficina! Caguen la vida sencera! Hui m'ix tot malament, tot el dia exactament igual, puto agost! A més, la camiseta negra que vestisc està feta un xop i el cotó sembla que creme per la calfor dels raigs de sol, és una sensació fastigosament estranyíssima.Val, poc a poc, no perdes els papers, no sumes desgràcies. Allà n'hi ha una xica que s'apropa i està fumant. Per fi arribes sort.
-Perdona, tens foc?
-No.
-Val, gràcies!
Ha passat de la meua cara, camina ràpida i decidida, amb el coll rígid, i com si estiguera realment ocupada, ni em mira i gràcies a Déu que m'ha contestat. La molt puta. I com collons està fumant, com s'ha encés el cigarret encara sencer si no n'hi ha ningú a 3000km a la redona? Què òsties fa amb eixe puto bolso tan gran? És que té seqüestrat a un Oompa Loompa ahí dins o què ? Sempre igual, amb totes les ties el mateix. Es creuen que vaig a violar-les, o que se'm cau la baba o que el fet que els demane foc no és més que un excusa que utilitze per així poder lligar amb elles. Vinga va, per favor! A les dotze del migdia d'aquest agost fotudament apegal·lós? Després diuen que el sexisme és unidireccional, que hi ha un masclisme majoritari, va!  És una llàstima que les rebaixes d'agost no arriben als centres comercials de l'ego, perquè esta frígida en necessita una d'un 70% mínim. He de tranquil·litzar-me, fa massa calor. Mire el rellotge, l'agulla dels segons s'atura, després es mou cap arrere, fa massa calor, tranquil·litza't.



Cap comentari:

Publica un comentari