dijous, 5 de juliol de 2018

RÚBIK. Capítol 3.


No és que li agradara molt fer el que estava fent, però el detectiu Nathan Smith sabia ben bé per què havia d'estar allí. Quan el comissari Pitchfork es veia superat per les circumstàncies cridava als millors detectius de Blacktown i ell sabia que cridar a Nathan Smith era una aposta segura. Poca gent tenia tanta experiència com ell, però, com a llop vell que era, sabia que el seu temps estava passant i que havia d'aprofitar totes les oportunitats que se li presentaven.

Com sempre, els carrers empedrats de El Neure empestaven; l'olor a alcohols de tota mena, vòmits, i pixum ressecat pel Sol li omplia les fosses nassals i li despertava nàusees imprevistes que va tractar de contindre encenent-se un cigarret. Era curiós que els carrers que totes les nits s'omplien d'una incontrolable gentada abocada als plaers de la fosca, ara es presentaven buits, desolats i amb l'escabrosa estampa de dos cossos morts gitats a la vorera. Els forenses havien voltat l'escenari i estaven recollint meticulosament els seus estris d'acció mentre Connor Wallace, el cap dels especialistes, discutia amb Pitchfork al voltant de les possibilitats del crim.

- Ja estàs ací Smith, pensava que no arribaries mai. - va intervindre Pitchfork mentre Smith s'apropava a la parella.

- El meu prestigi no s'ha forjat amb la puntualitat, Pitchfork. Deixem-nos de protocols i anem al cas, situa'm.

- Els morts que tens davant presenten una casuística especial, Smith. Tots dos han mort d'un violent traumatisme cranioencefàlic.- aportà Wallace sense deixar parlar al comissari.

- Martell? Bat? Maça? Què té això d'especial?- digué Smith amb ironia.

- Res d'això Smith: punys, parlem de punys.- aclarí Pitchfork.

-Concretament, cada víctima ha rebut un sol cop de puny a l'os parietal, devastador i precís, això sí.- matisà Wallace amb un somriure entremaliat.

- Qui són les víctimes Pitchfork?

- Bona pregunta Smith, per això t'hem cridat a tu personalment. Estem parlant de dos grans personatges: els bessons Swift. Com bé saps, són dos dels grans traficants de pedra negra de El Neure, relacionats amb la família Salieri i el diputat Schmeichel. Encara no sabem què feien ací en tant que no és una festa del seu estatus econòmic, però un dels adictes a la pedra ens ha dit, a canvi d'una xicoteta dosi, que anit es va celebrar una festa d'aniversari en estos carrers en nom d'una de les nebodes fetitxe del cap dels Salieri.-aportà Pitchfork mentre acabava d'anotar unes idees en la seua agenda.

- Ara ho entenc tot, com esteu fins a dalt de pactes amb els Salieri i El Neure de nit no és de l'imperi de la llei,  no podeu posar-vos a investigar el cas en tant que es podria tractar d'un ajust de comptes. No m'ha fet falta ni que acabares la frase. Bé, anem al cas, quant està disposat a pagar-me el meravellós Estat de Blacktown esta vegada? - interrompé Smith amb malvolença.

- No hi ha límit Smith,  a banda tindràs tots el mitjans econòmics i materials que necessites.  Cada mes que investigues el cas rebràs 1.000.000 de Blacks i a més els esmentats recursos. Quan acabes aquest cas et podràs retirar, creu-me.- digué Pitchfork amb contundència.

- És una proposta molt suculenta, imagine que el cas estarà enfangat fins als nassos i que la meua vida estarà contínuament en perill, però bé, eixa ha sigut la meua tònica general des del principi de la meua vida com a detectiu privat. Demà a primera hora vull tots els informes dels forenses al meu despatx, l'historial delictiu dels Swift, possibles casos anteriors relacionats, ... En fi, tot el que saps que em serà necessari.- demanà Smith.

-Fet, demà a primera hora t'envie un dels meus homes de confiança amb tota la documentació que tenim al respecte.- afirmà Pitchfork.

- Adéu! - s'acomiadà Smith, sense deixar que la resta d'interlocutors ho feren, meditabund i capficat en la gran trama que se li acabava de presentar.




Cap comentari:

Publica un comentari